Àngela Garcia

divendres, de juny 09, 2006



Quines llengües se escriuen en França,Itàlia,Brasil,Suïssa i Regne Unit?
FRANÇA:el bretó, el cors, l'basc i l'Vall d'Aosta; els sards, el retorromà,francesa. ITALIA:frances,catalan,italia,el sard,i el retrorroma.
BRASIL: l'espanyol,vènet ,llengües ameríndies i 190 llengües amerindies.
SUÏSSA:alemany ,francès ,romanx .
REGNE UNIT:gal·lès a Gal·les i el gaèlic escocès a Escòcia.

divendres, de juny 02, 2006

Martí Joan de Galba
De Viquipèdia
Jump to: navegació, search
Martí Joan de Galba ( -1490) es va considerar, segons deia el colofó de l'obra, com coautor de la famosa novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc, i es pensà que va ajudar Joanot Martorell, l'autor principal de l'obra, a acabar-la. En realitat, però, Galba era només un prestador de diners i, segón sabem, no era cap literat.
Avui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella.
Martí Joan de Galba
De Viquipèdia
Jump to: navegació, search
Martí Joan de Galba ( -1490) es va considerar, segons deia el colofó de l'obra, com coautor de la famosa novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc, i es pensà que va ajudar Joanot Martorell, l'autor principal de l'obra, a acabar-la. En realitat, però, Galba era només un prestador de diners i, segón sabem, no era cap literat.
Avui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella.
Les vostres donacions permanents mantenen la Viquipèdia en funcionament.
Tirant lo Blanc
De Viquipèdia
Jump to: navegació, search

Pròleg del Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell
Taula de continguts[amaga]
1 Data
2 Autoria
3 Itineraris de Tirant lo Blanc
4 Modernitat de l'obra
5 Enllaços externs
6 Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc
//
[edita]

Data
No tenim una data segura de la redacció de la novel·la però sembla que Martorell l'escriví entre el 1460 i el 1468. El Tirant fou publicat a València l'any 1490 i reeditat a Barcelona el 1497. Les traduccions al castellà i a l'italià no es feren esperar.
[edita]

Autoria
Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seua obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra. El filòleg Joan Coromines opinava que la intervenció de Galba es va limitar a:
Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Grec.
Refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària.
Ampliar l'epíleg.
Dividir el text en capítols als quals posà títol.
És a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alterà de manera substancial el contingut de la novel·la.
Hui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat eixa idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els títols dels capítols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i és un element més en contra de la coautoria de Galba.
Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar fàcilment per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del novel·lista. L'única relació de Martí Joan de Galba ha tingut amb l'obra fou el pagament per l'empenyorament en què la deixà Martorell, perquè en realitat Galba era només un prestador de diners i, segón sabem, no era cap literat.
[edita]

Itineraris de Tirant lo Blanc

Itineraris de Tirant lo Blanc
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriva a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d'una sèrie d'aventures al nord d'Àfrica, torna a Contastinoble on es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, i és nomenat Cèsar de l'Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit.
Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.
[edita]

Modernitat de l'obra

Versió Plucker del Tirant lo Blanc.
L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.
Un altre signe de modernitat és com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançant la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.
Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.
En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània. També és nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgés hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.
[edita]

Enllaços externs
Tirant lo Blanc, edició online
Tirant lo Blanc, edició per a ordinadors de butxaca a PalmCAT.org
Vida i obra de Joanot Martorell
Opinions de diversos autors sobre el Tirant
Reportatges
Bibliografia del Tirant
[edita]

Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc
Il·lustracions de Manuel Boix per l'edició bibliofílica en quatre volums de Tirant lo Blanc, edicions de la Tercera Branca, 1978-1983.
Il·lustracions de Manuel Boix per l'edició abreujada et adaptada pels nens de Tirant lo Blanc, Edicions Bromera, 1989.
Cantata Tríptic de Tirant lo Blanc, del compositor Amand Blanquer, amb lletra de Josep Palàcios, 1990.
Òpera El triomf de Tirant, del compositor Amand Blanquer, amb llibret de Josep Lluís i Rodolf Sirera, 1991.
Ballet Tirant lo Blanc, Op. 50, de la compositora Leonora Milà, 1991.
Sèrie de cent dibuixos amb tinta de xina, del xilè Víctor Ramírez.
Film Tirant lo Blanc, de Vicente Aranda, Carolina Films, S.L., distribuit per Arclight films, 2005.
Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc"
Les vostres donacions permanents mantenen la Viquipèdia en funcionament.
Tirant lo Blanc
De Viquipèdia
Jump to: navegació, search

Pròleg del Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell
Taula de continguts[amaga]
1 Data
2 Autoria
3 Itineraris de Tirant lo Blanc
4 Modernitat de l'obra
5 Enllaços externs
6 Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc
//
[edita]

Data
No tenim una data segura de la redacció de la novel·la però sembla que Martorell l'escriví entre el 1460 i el 1468. El Tirant fou publicat a València l'any 1490 i reeditat a Barcelona el 1497. Les traduccions al castellà i a l'italià no es feren esperar.
[edita]

Autoria
Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seua obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra. El filòleg Joan Coromines opinava que la intervenció de Galba es va limitar a:
Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Grec.
Refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària.
Ampliar l'epíleg.
Dividir el text en capítols als quals posà títol.
És a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alterà de manera substancial el contingut de la novel·la.
Hui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat eixa idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els títols dels capítols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i és un element més en contra de la coautoria de Galba.
Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar fàcilment per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del novel·lista. L'única relació de Martí Joan de Galba ha tingut amb l'obra fou el pagament per l'empenyorament en què la deixà Martorell, perquè en realitat Galba era només un prestador de diners i, segón sabem, no era cap literat.
[edita]

Itineraris de Tirant lo Blanc

Itineraris de Tirant lo Blanc
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriva a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d'una sèrie d'aventures al nord d'Àfrica, torna a Contastinoble on es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, i és nomenat Cèsar de l'Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit.
Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.
[edita]

Modernitat de l'obra

Versió Plucker del Tirant lo Blanc.
L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.
Un altre signe de modernitat és com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançant la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.
Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.
En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània. També és nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgés hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.
[edita]

Enllaços externs
Tirant lo Blanc, edició online
Tirant lo Blanc, edició per a ordinadors de butxaca a PalmCAT.org
Vida i obra de Joanot Martorell
Opinions de diversos autors sobre el Tirant
Reportatges
Bibliografia del Tirant
[edita]

Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc
Il·lustracions de Manuel Boix per l'edició bibliofílica en quatre volums de Tirant lo Blanc, edicions de la Tercera Branca, 1978-1983.
Il·lustracions de Manuel Boix per l'edició abreujada et adaptada pels nens de Tirant lo Blanc, Edicions Bromera, 1989.
Cantata Tríptic de Tirant lo Blanc, del compositor Amand Blanquer, amb lletra de Josep Palàcios, 1990.
Òpera El triomf de Tirant, del compositor Amand Blanquer, amb llibret de Josep Lluís i Rodolf Sirera, 1991.
Ballet Tirant lo Blanc, Op. 50, de la compositora Leonora Milà, 1991.
Sèrie de cent dibuixos amb tinta de xina, del xilè Víctor Ramírez.
Film Tirant lo Blanc, de Vicente Aranda, Carolina Films, S.L., distribuit per Arclight films, 2005.
Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc"

divendres, d’abril 28, 2006


A mi emb pareix mal que cuan anem al pais de marroc em obligen a posarnos un mocaor al cap i cuan venen adi di que sel posen i a mosatros mos obligen.
I tambe em pareix raro que minjen per la nit i que no menjen porc perque en el nostre pais tenen que fer cinc dinars al dia i menjar de tot.
Si nos que no vingan al nostre pais.
A mi emb pareix mal que cuan anem al pais de marroc em obligen a posarnos un mocaor al cap i cuan venen adi di que sel posen i a mosatros mos obligen.
I tambe em pareix raro que minjen per la nit i que no menjen porc perque en el nostre pais tenen que fer cinc dinars al dia i menjar de tot.
Si nos que no vingan al nostre pais.

divendres, de març 31, 2006


ELS HOMES DE PACO: es una serie amb molt de exit,perque es molt bonica te les seues parts tristes i les seues parts emosionants.Son tres xics que son policies el que mes mana li diuen PACO,al altre li diuen MARIANO i al mes bonico i el mes atractiu li diuen LUCAS.No se com o fan pero sempre que tenen que fer alguna dirigencia o algo per el estil o fan pero sempre li pasen algo i el acaben estropean-lo tot.Ara Lucas se a enamorat de Sara la unica filla que te Paco,pero com Lucas a tingut un accident esra fen com si portara amnesia pero en realitat es pera que la filla de Paco se olvide de ell ahunque Sara mai se podre olvidar de ell perque lo estima molt.
Paco:es el que mes mana, pero es mes serios ahunque tambe te les seues cosetes per ai.I estima molt a la seua filla i a la seua dona.
Mariano:es una mica mes content perque sempre te la sonrisa un la boca.estima a la seua vecina pero la conseguira perque ella tambe lo estima.Es tan bo que avegades de lo bo que es li timen.
Lucas:es el mes atractiu i esta com un queso,ell es mes despistat pero amb la pistola es el mijor de tots,perque la manetje com si fora un joguet.

divendres, de març 03, 2006



Magdalena es molt divertit perquè tota la gent esta per carrer tot el dia carreguessin per ai. .En magdalena tots els dies fan traca a les 12 del migdia al costat del nostre institut .
Est any dur nou dies solament, en nou dies fan moltes coses:
- Ni ha que pujar a la magdalena i tocar la campana de d’alt de tot.
- Fan un dia de espectacles.
- Un dia de focs per la nit.
- I moltes mes coses.

magdalena
La Magdalena està arribant, queda molt poc pera que la festa comença. La Magdalena comença el dia 18 de març fins el dia 26 de març. Ni ha molta festa perquè ni han mascletades, concerts, i molta mes festa també ni ha que pujar arriba del tot de la Magdalena pera tocar les campanades madrines i les reines estan molt nervioses perquè se tenen que vestir amb uns vestits molt casinos però molt bonics.

divendres, de febrer 24, 2006

L'HISTORIA DEL LLIBRE
L'home del medalló el van raptar i el van cuinar amb el medalló quan es va calfar es van donar compte de que s'havia banyat en or i el home estava a dins i no podia eixir.
Aleshores van dir:"com a Angela li agrada l'or li'l donarem pera la seua habitació de record".

divendres, de febrer 17, 2006

Magdalena és molt divertit perquè tota la gent está per carrer tot el dia carreguessin per ahí. .En Magdalena tots els dies fan traca a les 12 del migdia al costat del nostre institut .
Enguany dura nou dies solament, en nou dies fan moltes coses:
- Hi ha que pujar a la Magdalena i tocar la campana de dal de tot.
- Fan un dia de espectacles.
- Un dia de focs per la nit.
- I moltes més coses.